Un dia qualsevol
Cap a les 6 del matí es desperta Joseba, i una (llaaarga) estona més tard, Cristina. Per esmorzar i començar bé el dia, prenem un bol amb plàtan trossejat acompanyat de cereals i banyat amb iogurt de mango, suc de taronja i cafè. Alegria. L’esmorzar és un bon moment per revisar el correu i Joseba aprofita també per moure fitxa a Red Hot Pawn.
El camí a la universitat ens porta una mitja hora i cap a les 9 arribem. Cristina es va al seu ampli i massa condicionat despatx, mentre Joseba busca un lloc a la biblioteca Eddie “Koiki” Mabo.
Si és dimarts Cristina té cafè social: els investigadors i estudiants es reuneixen al centre ARC per prendre cafè, menjar galetes i xerrar sobre l’interessant que és el seu treball i els èxits aconseguits. Si no, passa la matí entre baralles amb els articles científics, el Matlab o el professor Hughes. Mentrestant, Joseba està entretingut amb Drupal, Joomla, Wordpress o simplement, HTML.
A això de les 12 Cristina va a rescatar a Joseba per menjar. Normalment toca amanida lleugera, arròs amb curry, pasta de la nit anterior o wrap de salmó i alvocat. Dinar lleuger. Si és divendres i tenim algun dòlar a la butxaca, podem prendre cafè. Cristina seu tallat o “macchiatto”, com li diuen aquí, i Joseba un expresso, com és conegut en tots els costats.
A la tarda, la jornada segueix amb més feina i fins a les 6. Després de pensar una estona i recordar que la nevera està buida, ens acostem al supermercat Woolworths, familiarment “Woolies”, a buscar alguna cosa.
El sopar sol ser d’hora, sobre les 7 i mitja i si és dilluns o dimarts, va acompanyada de televisió. Fan un programa anomenat My Kitchen Rules on diversos estats concursen per veure qui cuina millor i està interessant. Alguns ho fan bé i altres són uns autèntics desastres. Cristina no perd detall. I sabent que demà el dia serà semblant, fem un glop de rica cervesa de producció pròpia abans d’acomiadar el dia.
Bé, demà tindrem més a prop el cicló Ului… qui sap que passarà?