Skanking le Tour
Hi ha gent que espera tot un any per San Fermín o Sant Joan, però per part meva, estic més pendent del recorregut del Tour de France. Que etapes queden més a prop per anar a veure-ho en directe, quins poden ser interessants, que recorregut es pot fer,…
Aquesta vegada, la millor opció era tornar al Plateau de Beille. Ja havia estat fa alguns anys i sent un port de 16 kms. l’espectacle seria bonic. A més, aquest mateix dia i prop d’allí, a la nit actuava Jimmy Cliff a un festival.
Vaig sortir el divendres cap a Les Cabannes a dormir i estar des del matí al port. És curiós com es transformen aquests pobles quan arriba el Tour, passen de ser tranquils a celebrar festes amb música, barbacoes i molta gent passejant.
Vaig pujar uns 6 kms. port a dalt on hi ha les rampes més dures, amb uns 9% de desnivell, i ja només quedava esperar. Primer va arribar la caravana publicitària i més tard els primers escapats, després els favorits i al final el grup amb la resta de corredors. Impressionant la velocitat de pujada i l’afició de tots els costats que anima a tots per igual.
Després de l’etapa, em vaig apropar a Pamiers per veure el concert de Jimmy Cliff, al meu entendre, el millor cantant jamaicà de tots els temps. Des dels anys 60, Jimmy ofereix un espectacle on es poden escoltar tots els estils de música jamaicana que han hagut des de llavors: ska, rocksteady, rub-a-dub, reggae, roots, dancehall,…Transmet una gran energia i humanitat, o com diuen ells “One Love”.
Ara, cal veure com acaba aquest Tour i esperar al recorregut de l’any que ve.