Selva humida tropical: Daintree
Des de Cairns ens dirigim al nord deixant enrere els quilòmetres i quilòmetres de plantacions de canya i plàtan per entren a la selva tropical. Diuen que quan creues el riu Daintree amb la plataforma/ferry sembla que entres realment en zona salvatge i així va ser. La carretera es estreta, l’asfalt està més desequilibrat, hi ha alguns ponts encara de fusta, a cada costat de la carretera només hi ha bosc o platja, està més deshabitat… ummm…
Visitem el centre de conservació Daintree Discovery Centre i encara que era molt interessant, els milers de mosquits no ens van deixar visitar-lo amb la tranquil·litat que es mereixia i ens van donar la seva especial benvinguda amb intenses picades que encara avui patim.
Després vam fer algunes excursions per diferents parts del Daintree, la qual cosa ens va permetre veure un munt d’aranyes, sargantanes, llangardaixos, granotes, crancs, i fins casuaris, que és una espècie d’estruç que només es troba en aquesta part d’Austràlia i Papua Nova Guinea.
Dormim en un alberg bastant peculiar que estava enmig de la selva i així, a la nit, podíem gaudir (o no?) de tots els sons de la selva. Ah! i també vam poder banyar-nos … però no en una de les boniques platges del Cap Tribulació, sinó en les piscines que formava el riu i on Joseba va poder de nou fer de les seves.
De tornada, una altra vegada amb la plataforma/ferry, passem a veure una altra part del parc que estava més al sud: la gola de Mossman. És un espai tradicional per la tribu indígena Kuku Yulanji i on banyar-nos va ser un plaer. Ja de tornada vam visitar el famós, i no se perquè, Mission Beach… on al matí ens banyem dins d’una “stinger net” (xarxa de meduses) i vam poder compartir el bany amb una manta de cua llarga i ratllada… ui, ui…