Nova Zelanda: Illa sud
Kia ora! Com diuen per aquí… Hola!
No cal fer 2.200 km per dir que t’agrada, però els vam fer. I així és com vam veure foques, pingüins, albatros, elefants marins, wekes, kakapes, alpaques, vaques, però sobretot ovelles… hi ha 40 milions d’ovelles i només 4 milions d’habitants a tot el país.
Vam donar un tomb per la costa est, des de Christchurch a Dunedin, per girar a l’interior, Wanaka, i pujar per la costa oest, de Franz Josef Glacier cap a Greymouth, i acabar al nord, a Takaka. Veient des de penya-segats espectaculars amb platges desertes fins boscos humits (“rainforest”), llacs i glaceres.
El més recomanable per en Joseba va ser anar a veure els pingüins i els elefants marins amb ELM Wildlife Tours a la península d’Otago, i per na Cristina fer una ruta en kayak (contra vent i marea) per veure les foques i les platges del parc nacional Abel Tasman.
En tot aquest camí, hi ha llocs que es feien familiars… Mira! Això sembla el Bidasoa, però més ample… Ui! Aquest camí és com anar de Zarautz a Getaria per la costa, però més llarg… Ep! Aquell muntanya sembla Jaizkibel, però més alta… En resum, que l’illa sud de Nova Zelanda sembla Euskal Herria… però més ample, llarg, alt… i naturalment salvatge, menys poblat, més espectacular, sorprenent i encara que no es menja malament, ja sabem on està la bona cuina. Però si en alguna cosa són molt iguals és en el temps… A l’estiu aquí plou tant com allà!
Ja hem passat amb el ferry a l’illa nord i veurem que diferències hi ha, però sens dubte Nova Zelanda és una destinació molt recomanable i que val la pena fer l’esforç de les hores d’avió.
Tot està molt ben muntat per anar amb una caravana o dormir en albergs, es poden fer mil excursions o experimentar diferents esports, pots banyar-te en una platja solitària o pujar a una glacera, no és gens cara amb el canvi de l’euro a dòlar neozelandès, pràcticament mai et sents aclaparat pel turisme si no vols… En fi, vine i explica-ho en gran.