D’avui no passa
Aquests últims dies estava una mica preocupat. Ja s’havia acabat setembre i encara no tenia ni un litre de patxaran produït. Hi havia preguntat al poble sobre quina zona podia ser bona… que si la Font Picant, que si baixant a mà dreta… havíem anat a veure i res!.
Després varem visitar un antic lloc on havíem recollit amb èxit i aquesta vegada també va ser així. El dilluns al matí em vaig acostar novament i vaig poder recollir 3 tuppers, o tarteres com s’hauria de dir. Era un moment esperat i aquesta nit podria dormir tranquil.
¿Tranquil? Em vaig passar per La Bisbal per comprar anís i vaja preu! Em va cobrar a 8,20 euros el litre, ni més ni menys. Ja pot ser bo el patxaran a aquest preu.
Un cop recuperat de l’ensurt, vaig netejar bé les aranyons, els vaig treure la “cueta”, vaig mesurar la quantitat correcta per a la barreja, i ja. Ara només queda esperar, a finals d’any veurem que tal surt.
Mentrestant, seguim degustant el patxaran de l’any passat del meu germà Jon. Ric, riquíssim.